Un arbre gran a prop de casa: quan cal preocupar-se

El que no és motiu d'alarma

Comencem pel que ens pregunten més i gairebé mai és greu. Que l'arbre sigui alt, tot sol, no diu res: hi ha exemplars enormes perfectament estables i arbrets joves amb problemes seriosos.

• Que es mogui amb el vent: és exactament el que ha de fer. Un arbre rígid és un arbre que trenca.
• Que estigui inclinat de sempre, si la base és ferma i el tronc ha crescut compensant aquella inclinació.
• Que tiri fulles, flors o fruits: és molest, no perillós.
• Que tingui alguna branca seca fina a l'interior de la copa: forma part del seu cicle normal.

Les senyals que sí que convé mirar

Aquestes altres mereixen una revisió, i algunes amb certa urgència:

• Inclinació nova, o terra aixecat i esquerdat al costat oposat a la inclinació: pot indicar que l'ancoratge està cedint.
• Esquerdes verticals al tronc, o una escletxa on dues branques grans se separen en forma de V.
• Bolets o cossos fructífers a la base o sobre el tronc: solen ser la part visible d'una podridura interna.
• Zones d'escorça que es desprenen deixant fusta morta a la vista.
• Branques seques de calibre gruixut, sobretot si són sobre una terrassa, un cotxe o un pas.
• So buit en colpejar el tronc amb els artells en punts diferents.
• Un escapçament antic: els rebrots que surten d'aquells talls van mal ancorats a fusta vella i es desgatgen amb els anys.

I les arrels?

És l'altra preocupació clàssica. Les arrels poden aixecar un paviment o una vorera, i això és real i molest, però poques vegades és motiu per retirar l'arbre: moltes vegades es resol refent el paviment amb més espai o amb una làmina antiarrels.

Amb les conduccions passa una cosa semblant al que la gent es pensa. L'arrel normalment no trenca una canonada sana: entra per una junta que ja estava oberta o per una fissura prèvia. Que apareguin arrels en un desguàs sol ser senyal que aquell desguàs ja tenia un problema.

El que sí que convé evitar és una obra que talli arrels grans a prop del tronc. Un arbre que perd part del seu ancoratge es torna inestable, i l'efecte pot trigar anys a veure's.

Talar o hi ha alternativa?

Gairebé sempre hi ha passos intermedis abans de retirar un arbre. Es pot aclarir la copa perquè ofereixi menys resistència al vent, retirar només les branques problemàtiques, reduir l'alçada de manera tècnica —que no és escapçar—, o instal·lar un cablejat de subjecció entre branques quan hi ha una unió feble que interessa conservar.

La retirada té sentit quan l'arbre és mort, quan l'estructura està compromesa de manera que no es pot corregir, o quan el risc sobre el que hi ha a sota no és assumible. Aquesta decisió es pren veient-lo, i en arbres singulars o dubtosos pot requerir una valoració específica de l'arbrat.

Si s'ha de retirar i no hi ha espai per tombar-lo sencer, es desmunta per peces baixant cadascuna amb corda, que és el que expliquem a la fitxa de tala controlada.

Abans de decidir res, dos avisos

El primer: en molts municipis talar requereix comunicació o llicència prèvia, i algunes espècies estan protegides o catalogades. Convé confirmar-ho a l'ajuntament abans d'encarregar la feina; l'autorització la tramita la propietat.

El segon: si l'arbre és al límit amb el veí o les seves branques passen a la finca del costat, parla-hi abans. Una intervenció acordada evita un conflicte que dura més anys que el mateix arbre.

On ens ho demanen més

Al Gironès, sobretot arbrat gran en jardins de cases entre mitgeres i en comunitats, on el que hi ha a sota —cotxes, terrasses, esteses— condiciona qualsevol intervenció més que el mateix arbre.

A la Selva, amb urbanitzacions ficades entre pins on les cases es van construir al voltant de l'arbrat existent. Allà és habitual trobar exemplars molt alts a pocs metres de la coberta, i la pregunta de si preocupar-se apareix cada temporada de vent.