Esbrossada abans de l'estiu: què mirar a la teva parcel·la i quan trucar
per en Rabie, de RY Forest
La finestra bona per esbrossar va del final de l'hivern a la primavera: la vegetació encara no ha crescut del tot, hi ha menys volum per retirar i s'arriba amb marge a la temporada de risc. Esperar al juny significa més material, més calor per treballar i restriccions a l'ús de maquinària que pugui generar espurnes en terreny forestal.
Per què a la primavera i no quan ja pica la calor?
Per tres motius que s'acumulen. El primer és el volum: a la primavera l'herba i el matollar encara no han donat tot el que donaran, així que hi ha menys material per tallar i menys per retirar.
El segon és la mateixa maquinària. Esbrossar en terreny sec amb màquines que poden generar espurnes és justament el que es restringeix quan puja el risc d'incendi, i aquelles limitacions arriben abans del que la gent calcula. Convé consultar a l'ajuntament què s'aplica a la teva zona i en aquelles dates.
El tercer és d'agenda. Al maig i al juny tothom se'n recorda alhora, i qui truca al març tria dia; qui truca al juny agafa el que quedi.
Què mirar a la teva parcel·la abans de trucar
Amb aquestes cinc coses resoltes, el pressupost per telèfon ja s'acosta bastant a la realitat:
- Metres aproximats. No cal precisió: serveix la superfície del cadastre o una estimació a ull.
- Quin tipus de vegetació hi ha. No és el mateix herba alta que esbarzer o matollar llenyós amb troncs de dit.
- Si hi ha pendent, i quant. Un talús canvia del tot la màquina que hi entra i el temps que porta.
- Què hi ha amagat: pedres, runa, restes d'obra, soques. Tot això frena la màquina i de vegades la trenca.
- Per on s'hi entra. Amplada de l'accés i si el camió pot arribar fins al munt o s'ha de traginar.
Unes fotos amb el mòbil des de dos o tres punts valen més que una descripció llarga. Amb això solem poder dir de seguida si cal visita o no.
I què passa amb les restes?
Una esbrossada genera bastant volum, i deixar-lo apilat en un racó no resol res: només concentra el combustible en un punt. Les sortides són triturar-lo a la finca com a encoixinat o retirar-lo a gestor autoritzat, i sol sortir millor combinar les dues.
El que no és una opció lliure és cremar-lo: les cremes estan subjectes a autorització i a un calendari que fixa cada any la Generalitat. Ho tens desenvolupat a l'article sobre què fer amb les restes de poda.
Si la teva casa és en zona forestal
Llavors no parlem només de tenir la parcel·la presentable. Les urbanitzacions i les edificacions aïllades en terreny forestal o a la seva franja d'influència han de mantenir esbrossada una franja perimetral, i aquell manteniment va a càrrec de la propietat.
Quina amplada i quines condicions s'apliquen a la teva parcel·la depèn de la classificació del sòl i de la situació del nucli, així que es consulta a l'ajuntament. Ho expliquem sencer a què és la franja de prevenció d'incendis.
On ens ho demanen més
A la Selva, amb molta urbanització dispersa dins de massa forestal, l'esbrossada de primavera és una feina recurrent cada temporada. Allà el que millor funciona és contractar-la per comunitat sencera i no parcel·la a parcel·la: la finca esbrossada d'un veí serveix de poc si la del costat està tancada de brossa.
A l'Alt Empordà el factor afegit és el vent. Amb tramuntana, un incendi avança molt més ràpid i el marge que dona una parcel·la neta importa encara més. Els detalls del servei són a la fitxa d'esbrossada i neteja de finques.