Processionària del pi: quan tractar i per què no esperar a veure les bosses

Què és exactament la processionària?

És l'eruga d'una papallona nocturna que viu sobre pins i cedres. La papallona vola a l'estiu i pon els ous a les acícules; les erugues neixen a final d'estiu o principis de tardor i comencen a alimentar-se de seguida, encara diminutes.

A mesura que baixa la temperatura teixeixen la bossa blanca i cotonosa que tothom reconeix, i passen l'hivern a dins, sortint a menjar de nit. Al final de l'hivern o a la primavera baixen de l'arbre en filera —d'aquí el nom— per enterrar-se al terra i completar el cicle.

Tot el calendari d'actuació surt d'aquell cicle. No es tracta igual una eruga acabada de néixer i exposada a la capçada que una de protegida dins d'un niu de seda.

Per què es tracta a la tardor i no quan es veuen els nius?

Perquè a la tardor l'eruga és petita, menja de manera contínua i està a la intempèrie sobre l'acícula. Un tractament aplicat en aquell moment l'abasta directament i actua quan ella ingereix la fulla tractada.

A l'hivern la situació és la contrària. La bossa és una barrera física que protegeix l'eruga del producte i del fred, i l'eruga ja ha desenvolupat els pèls urticants. Polvoritzar sobre un pi ple de nius gasta diners sense resoldre gaire cosa.

Hi ha un matís important que s'oblida: les bosses es veuen a l'hivern perquè són blanques i l'arbre està pelat, no perquè la plaga hagi arribat aleshores. Quan apareixen a la vista, la infestació ja fa mesos que dura.

Com sé si els meus pins estan afectats?

Abans que hi hagi bossa visible hi ha senyals que es poden buscar a la tardor, i val la pena mirar-les amb prismàtics des de terra:

• Branquillons a les puntes amb les acícules menjades o ressecades, que es veuen groguenques o pelades respecte a la resta de la capçada.
• Nius provisionals petits, de seda fina, molt menys aparatosos que la bossa d'hivern.
• Restes d'excrements foscos i molt menuts sobre les acícules i sota l'arbre.
• A l'hivern, la bossa blanca densa a les puntes de les branques, gairebé sempre a la cara sud, que és la més assolellada.

Si el pi és alt o està entre cases, la comprovació es fa des de dalt. Allà entra la feina de poda en alçada, que permet veure la capçada de prop i decidir amb criteri en comptes de a ull des del jardí.

És perillosa per a persones i mascotes?

Sí, i és la raó per la qual val més no deixar-ho córrer. L'eruga té milers de pèls urticants microscòpics que es desprenen i suren en l'aire. Provoquen reaccions a la pell, als ulls i a les vies respiratòries, i no cal tocar l'eruga: n'hi ha prou amb ser sota l'arbre o remoure restes.

En gossos és especialment greu perquè investiguen amb el morro i la llengua. El contacte pot provocar lesions serioses a la boca i requereix atenció veterinària sense esperar. En persones, qualsevol reacció que vagi més enllà d'una picor lleu, i sobretot si afecta ulls o respiració, és motiu per anar al metge.

Per això, quan hi ha bosses en un pi al costat d'una casa, una piscina, un parc o una zona de pas, el criteri no és només el de l'arbre: és el de qui passa per sota.

I si ja hi ha bosses? Quines opcions queden

La retirada física dels nius és el més directe: es tallen els branquillons amb la bossa i es retiren per eliminar-los. És feina d'alçada i es fa amb protecció, perquè manipular una bossa allibera un núvol de pèls urticants. No és res que convingui improvisar amb una perxa des de terra, entre altres coses perquè així els pèls cauen just damunt de qui hi ha a sota.

Quan les erugues comencen a baixar, al final de l'hivern, es poden instal·lar paranys al tronc que intercepten la processó i la desvien a una bossa. És una mesura útil per reduir la població de l'any següent, no per resoldre la infestació en curs.

A l'estiu, els paranys de feromona serveixen per capturar mascles i, sobretot, per saber quanta població hi ha abans de decidir el tractament de tardor. És la part menys vistosa i la que més ajuda a planificar.

Sobre els productes: el més habitual en tractament preventiu són formulacions biològiques a base de Bacillus thuringiensis, que actuen sobre l'eruga en ingerir-la i són selectives. Què s'aplica exactament, en quina dosi i amb quins mitjans depèn del cas, i és una cosa que es decideix a la visita, no per catàleg.

Mata la processionària el pi?

En un pi adult i sa, normalment no. El que fa és defoliar-lo, és a dir, deixar-lo sense bona part de l'acícula just quan hauria d'estar acumulant reserves. L'arbre ho nota: creix menys i queda més exposat a altres problemes, des de perforadors fins a la sequera de l'estiu següent.

El problema apareix amb la repetició. Un exemplar defoliat any rere any, o un pi jove o ja debilitat per una altra causa, sí que es pot acabar perdent. Per això la pregunta útil no és si un atac concret el matarà, sinó quants anys fa que en pateix.

Quan un arbre arriba molt deteriorat, decidir si es pot recuperar o si convé retirar-lo no és cosa que s'hagi de resoldre des d'un article: cal veure'l, valorar-ne l'estat i la situació, i aquesta valoració la fa un tècnic cas per cas. El mateix val per a altres plagues de les quals ens pregunten sovint, com el morrut roig en palmeres.

On ens ho demanen més

On hi ha pineda i cases barrejades, que a la província és bastant habitual. A la Selva, amb molta urbanització dispersa dins de massa forestal, i al Baix Empordà, amb pinedes al costat de segones residències i zones de pas, és on rebem més avisos cada tardor.

En comunitats de propietaris surt millor tractar-ho en conjunt: la papallona no entén de límits, i tractar una parcel·la mentre la del costat es deixa sense tocar redueix bastant l'efecte de la feina. Si vols que hi fem un cop d'ull, a la fitxa de control de plagues i tractaments fitosanitaris expliquem com ho plantegem.