Reg per degoteig o aspersió: quin convé al teu jardí
per en Rabie, de RY Forest
La regla curta és senzilla: el degoteig rega plantes concretes i l'aspersió rega superfícies. Per això la gespa demana aspersió i els parterres, tanques i arbres demanen degoteig. La majoria dels jardins no trien entre l'un i l'altre: els combinen, amb cada tipus al seu propi sector per poder programar-los per separat.
Què fa cada sistema?
El degoteig porta l'aigua gota a gota fins a la base de cada planta, mullant només el bulb d'arrels. L'aspersió la reparteix en pluja sobre tota la superfície, mulli el que mulli.
D'aquella diferència en surt tota la resta. El degoteig perd molt poca aigua per evaporació i no mulla la fulla, cosa que redueix problemes de fongs; l'aspersió cobreix superfícies grans de manera uniforme, que és l'únic que funciona amb la gespa.
| Degoteig | Aspersió | |
|---|---|---|
| Per a què | Parterres, tanques, arbres, hort | Gespa i superfícies contínues |
| Pèrdues per evaporació | Baixes | Més altes, sobretot amb vent i calor |
| Mulla la fulla | No | Sí |
| Es veu al jardí | Gairebé gens, va arran de terra | Sí, encara que hi ha difusors emergents |
| Manteniment típic | Degoters que s'embussen | Broquets desviats o trencats |
Per què gairebé tots els jardins acaben amb tots dos?
Perquè un jardí normal té zones amb necessitats diferents. La gespa vol aigua repartida per tota la superfície; la tanca del fons i els arbres volen aigua concentrada a l'arrel i molt menys sovint.
Ficar-ho tot al mateix sector és l'error més comú: o la gespa es queda curta o els arbustos es passen d'aigua. La solució no és triar sistema, és separar sectors i programar cadascun amb el seu horari i la seva durada.
El que de debò decideix el disseny: el cabal
Un reg no es dimensiona per metres de jardí sinó per l'aigua que hi pot passar alhora. Si es pengen massa aspersors o massa degoters de la mateixa línia, els del final reguen menys que els del principi i apareixen zones seques que semblen un problema de la planta i són de pressió.
Per això el primer que mirem a la visita és d'on ve l'aigua, quina pressió hi ha i si cal bombament. Dos jardins de la mateixa superfície poden sortir molt diferents de preu només per això.
I per a l'hort?
Degoteig, sense discussió, amb cinta o amb ramal de degoters integrats al llarg de cada filera. Rega on hi ha la planta, deixa sec el pas entre línies —cosa que vol dir menys herba per arrencar— i no mulla la fulla, que en tomàquet i carbassó és mitja batalla contra el fong.
Errors que es paguen després
- Barrejar degoteig i aspersió al mateix sector: mai no queden bé tots dos.
- Posar els aspersors on destorben la gespadora en comptes d'on cobreixen.
- No deixar arquetes accessibles: quan falli una electrovàlvula caldrà buscar-la a cop de pic i pala.
- Enterrar canonada sense deixar un plànol o una foto de per on passa.
- Dimensionar just, sense marge per afegir un sector més endavant.
On ens ho demanen més
A l'Alt Empordà la tramuntana és un factor de disseny, no una anècdota: el vent desvia el raig dels aspersors i dispara l'evaporació, així que allà el degoteig hi guanya terreny i l'aspersió es programa a hores de calma, de matinada.
Al Baix Empordà, amb moltes cases buides entre setmana, el que es busca sobretot és autonomia: que el jardí es regui sol i que si alguna cosa falla no es descobreixi un mes després. Allà té sentit deixar el sistema ben sectoritzat i revisar-lo a cada visita de manteniment.