Tancar una finca: fusta, cinta elèctrica o totes dues
per en Rabie, de RY Forest
La tanca de fusta marca el límit i aguanta a la intempèrie; la cinta elèctrica és la que de debò evita que l'animal empenyi. Per això en finques amb bestiar l'habitual no és triar, sinó combinar: fusta per a l'estructura i cinta a l'alçada superior. Si només cal delimitar, la fusta sola ja n'hi ha prou.
Què fa cadascuna?
La fusta és una barrera física i visual. Marca on s'acaba la finca, es veu de lluny i dona una imatge que un tancat metàl·lic no dona. El que no fa és impedir que un animal gran empenyi: si un cavall es recolza amb ganes en un travesser, el travesser cedeix.
La cinta elèctrica no és una barrera, és un aprenentatge. El pastor dona un pols curt i molest, no continu, i en pocs dies l'animal deixa d'acostar-s'hi. Tanca de debò, però tota sola no marca el límit igual de bé ni aguanta el mateix maltractament.
Combinades es complementen: la fusta sosté i defineix, la cinta ensenya l'animal a no tocar-la. Aquest és el motiu real pel qual tants tancats de cavalls porten les dues coses.
Què necessites segons el que hi hagi a dins?
| Situació | L'habitual | Per què |
|---|---|---|
| Només delimitar una parcel·la | Fusta de dues o tres alçades | No cal contenir res, només marcar i quedar bé |
| Cavalls | Fusta de tres alçades més cinta a dalt | La veuen bé, no s'hi enganxen i la cinta evita que empenyin |
| Bestiar per sectors | Cinta elèctrica amb pals mòbils | Es canvia de lloc segons la pastura sense obra |
| Pista d'equitació | Fusta de dues alçades al voltant de la pista | Tancat visible i segur per treballar-hi a dins |
El pal és el que falla, no el travesser
Una tanca de fusta gairebé mai cau pel llistó horitzontal: cau per l'arrencada del pal, al nivell del terra, que és on coincideixen la humitat i l'aire. Allà és on es podreix.
- Fusta tractada en autoclau, que és la que està preparada per anar enterrada.
- Suport sobre grava perquè l'aigua drapi i el pal no quedi embassat.
- Pals de cantonada i de tir reforçats: són els que aguanten tota la tensió del tram.
- En terreny rocós, ancoratge metàl·lic en comptes d'enterrar; surt més car però és el que dura.
- Portes i passos, previstos des del principi: afegir-los després obliga a refer trams.
Quant costa i de què depèn?
No hi ha un preu per metre que valgui per a tots els casos, perquè el que mana és el terreny. Els metres lineals i el nombre d'alçades són només el punt de partida; a partir d'aquí hi influeixen el desnivell, si hi ha roca, quantes cantonades i portes porta i fins on pot arribar el camió amb el material.
Per això ho veiem abans de pressupostar. A la fitxa de tanques de finques hi ha els factors que movem en calcular-ho.
Abans d'encarregar res, dues comprovacions
La primera és el límit. Tancar per on un es pensa que passa la partió i descobrir després que no és allà és un problema car de desfer, així que convé tenir-ho clar abans de clavar el primer pal.
La segona és l'ajuntament. En molts municipis tancar una finca requereix tràmit, i en sòl no urbanitzable hi pot haver condicions sobre l'alçada, els materials o la permeabilitat del tancat per a la fauna. Pregunta-ho abans: és gratis i evita refer.
On ens ho demanen més
Al Gironès, sobretot tancats de parcel·les periurbanes i instal·lacions amb cavalls, on el tancat ha d'aguantar ús diari i veure's bé perquè està a la vista de tothom.
A l'Alt Empordà la tramuntana canvia el plantejament. El vent castiga el tancat tot l'any, així que allà no s'escatima ni en el pal ni en la tensió de la cinta: una tanca que en una altra comarca aguantaria sense problema, aquí comença a ballar la primera temporada.