Poda de fruiters a l'hivern: com decidir quina branca tallar

Per què es poda a l'hivern?

Perquè l'arbre està parat i sense fulles. Sense fulles es veu l'estructura sencera, que és justament el que s'ha de decidir, i en parada vegetativa el tall es fa quan l'arbre té les reserves guardades a l'arrel i a la fusta.

Hi ha un matís per famílies. Els fruiters de llavor, com la pomera i la perera, aguanten bé la poda d'hivern clàssica. Els de pinyol —cirerer, prunera, albercoquer— són més sensibles als fongs de fusta, així que en aquests es prefereix tallar en temps sec i no en ple repòs humit.

L'ordre que evita equivocar-se

Abans de tocar res, convé fer una volta completa a l'arbre i mirar-lo de lluny. La majoria dels errors vénen de començar a tallar per la primera branca que es té a mà. Amb aquest ordre és difícil passar-se:

• El que és mort, trencat o malalt. Això no es discuteix i va sempre primer, perquè a més aclareix la vista.
• El que es creua o frega amb una altra branca: les ferides per fregament són porta d'entrada de fongs.
• El que creix cap a l'interior de la copa. Una branca que va cap endins competirà per una llum que no hi ha.
• Els lladres, aquelles vares verticals i vigoroses que surten cap amunt: creixen molt i donen poc.
• I al final, l'equilibri: si un costat ha quedat molt més carregat que l'altre, s'ajusta amb dos o tres talls, no amb vint.

Quant se'n pot treure?

Menys del que sembla necessari quan un s'hi posa. Com a referència pràctica, retirar més o menys un terç del volum de la copa en un any ja és una poda seriosa; anar més enllà deixa l'arbre sense capacitat de produir i sol respondre amb una explosió de lladres la primavera següent.

Amb un fruiter molt abandonat, la temptació és reconduir-lo de cop. Surt millor repartir-ho en dos o tres hiverns: l'arbre ho encaixa sense desequilibrar-se i tu vas veient com respon abans de fer el pas següent.

Com es fa el tall

El lloc del tall importa tant com l'elecció de la branca. Es talla just per fora del coll, aquell engruiximent on la branca s'uneix al tronc, sense arrasar-lo i sense deixar un monyó llarg. El coll és el teixit amb què l'arbre tancarà la ferida; si el talles, triga molt més, i si deixes monyó, es podreix.

• Eina esmolada: un tall net cicatritza molt millor que un d'esquinçat.
• En branques gruixudes, tres talls: un per sota, un altre per sobre una mica més enfora perquè caigui sense esquinçar l'escorça, i el definitiu arran del coll.
• Desinfecta l'eina en passar d'un arbre malalt a un de sa.
• Res de pintures ni màstics cicatritzants: l'arbre tanca millor tot sol.

I la poda d'estiu?

És una altra cosa i no substitueix la d'hivern. A l'estiu es fa una intervenció lleugera, en verd, per aclarir i que entri llum i aire a la fruita que ja ha quallat. Serveix per millorar el color i la sanitat, no per donar forma a l'arbre.

Si a la teva finca a més hi ha tanques vegetals, la temporada és una altra: això es retalla en creixement i no a l'hivern. Ho tens detallat a la fitxa de retall de tanques i poda de fruiters.

On ens ho demanen més

Al Pla de l'Estany, on abunden les finques petites amb fruiters de tota la vida, l'habitual és la poda de reconducció: arbres que fa anys que no es toquen i que cal recuperar a poc a poc, no de cop.

Al Gironès l'encàrrec sol ser diferent: dos o tres fruiters dins d'un jardí, on a més del fruit importa que l'arbre no es mengi l'espai ni tapi la llum de la casa. Allà la poda és tant de producció com de convivència amb el que hi ha al voltant.