Com programar el reg en ple estiu sense malgastar aigua

A quina hora convé regar?

De matinada, entre la nit i l'alba. És quan la temperatura és més baixa, l'aire està més humit i sol haver-hi menys vent, així que la major part de l'aigua acaba al sòl i no a l'atmosfera.

Regar al migdia és el pitjor moment: bona part s'evapora abans d'arribar a l'arrel. I regar al vespre, encara que sembli el mateix, deixa la fulla mullada tota la nit, que és el que afavoreix els fongs, sobretot en gespa.

Poc sovint i molt cada vegada

És la regla que més resultats dona i la que més s'incompleix. Un reg que amara en profunditat obliga l'arrel a buscar l'aigua cap avall, i una arrel profunda aguanta moltíssim millor els dies de calor.

En canvi, regar deu minuts cada dia mulla només els primers centímetres. L'arrel es queda allà dalt, i allà dalt el sòl s'asseca en poques hores: el jardí queda enganxat al reg diari i pateix tan bon punt falla alguna cosa.

Per saber si estàs regant prou hi ha un truc vell i fiable: en acabar el reg, clava un tornavís llarg a terra. Si entra fàcil, l'aigua hi ha arribat; si s'atura a tres dits, el reg és massa curt.

Cada sector, el seu programa

L'error més car és tenir tot el jardí al mateix sector. La gespa, els arbustos i els arbres no demanen ni la mateixa quantitat ni la mateixa freqüència, i si comparteixen programa algú hi surt perdent.

• Gespa: és el més exigent a l'estiu i el que més nota la falta.
• Parterres i arbustos establerts: bastant menys aigua i menys freqüència del que se sol programar.
• Arbres: regs llargs i molt espaiats, millor amb degoteig a la projecció de la copa que arran del tronc.
• Plantació de l'últim any: és la que de debò depèn del reg, encara que sigui la que menys es veu.
• Testos i jardineres: van a part, s'assequen molt abans que qualsevol cosa plantada a terra.

El que estalvia aigua sense tocar el programador

• Pujar l'alçada de tall de la gespa: l'herba més alta fa ombra al sòl i aquest perd menys aigua.
• Encoixinar els parterres amb restes triturades: redueix molt l'evaporació i frena l'herba que competeix.
• Revisar degoters i aspersors. Un degoter embussat o un broquet girat cap al camí gasten igual i no reguen res.
• Instal·lar un sensor de pluja, perquè el sistema no regui després d'una tempesta.
• Arreglar les fuites petites: un bassal permanent al costat d'una arqueta és aigua que es paga i no arriba a cap planta.

Com saber si et quedes curt o llarg

La gespa avisa abans que ningú: perd brillantor, pren un to blavós i la petjada en trepitjar triga a recuperar-se. Això és set i encara té arranjament.

L'excés és més difícil de llegir perquè s'hi assembla: fulles grogues, aspecte apagat i sòl sempre humit, de vegades amb olor. Si dubtes, cava una mica al costat d'una planta abans de regar; si a un pam la terra està mullada, hi sobra aigua.

I una advertència sobre les restriccions: les limitacions al reg canvien d'un any a l'altre segons com vingui la temporada, així que convé consultar què està vigent al teu municipi abans de fixar el programa de l'estiu.

On ens ho demanen més

Al Baix Empordà, on moltes cases estan buides bona part de l'any i plenes just al juliol i a l'agost: el reg ha de funcionar sol durant mesos i aguantar de cop el pic d'ús del jardí.

Al Gironès, amb jardins urbans on la gespa és la peça principal i on una programació mal ajustada es nota tant en l'aspecte del jardí com en la factura. Si vols que revisem la instal·lació, és a la fitxa de reg automatitzat.