Per què la tardor és la millor època per plantar arbres a Girona
per en Rabie, de RY Forest
Un arbre plantat a la tardor passa l'hivern fent arrel sense haver de sostenir fulles, i arriba al primer estiu amb el sistema radicular ja treballant. No és que la primavera sigui mala època: és que un arbre plantat al març s'enfronta a la calor del juliol amb l'arrel encara sense agafar. A Girona la finestra bona va d'octubre a principis de desembre.
Per què a la tardor i no a la primavera?
Quan es planta un arbre, el primer que ha de fer és reconstruir l'arrel que va perdre en treure'l del viver o del contenidor. Mentre no ho aconsegueixi, depèn del reg que li donis per a tot.
A la tardor el sòl encara guarda la calor de l'estiu, però l'aire ja ha refrescat i ha començat a ploure. És la combinació ideal: l'arrel continua activa sota terra mentre la part de dalt està parada i no li demana aigua. L'arbre dedica mesos sencers a agafar-se sense gastar res a sostenir fulles.
Plantar a la primavera funciona, però deixa molt menys marge. L'arbre brota i fa arrel alhora, i al cap de tres o quatre mesos li cau a sobre un estiu mediterrani. D'aquí que les baixes del primer any es concentrin gairebé sempre en plantacions de primavera tardana.
| Època | Què hi guanya l'arbre | Quin risc té |
|---|---|---|
| Tardor (octubre a desembre) | Un hivern sencer d'arrelament, amb la pluja a favor | Poc; a cotes altes, gelades primerenques sobre acabats de plantar |
| Final d'hivern (febrer) | Encara arriba amb marge a la primavera | Menys temps d'arrel abans de la calor |
| Primavera (abril a maig) | Es veu de seguida com respon | El primer estiu arriba amb l'arrel sense assentar |
| Estiu | Res que ho compensi | Alt: exigeix reg constant i tot i així es perden exemplars |
El clot importa més que l'arbre que compris
És la part que més es descuida i la que més determina el resultat. Un exemplar car ficat en un forat just, en terra compactada, anirà pitjor que un de modest plantat amb criteri.
- El clot es fa ample, no fondo: l'arrel creix al llarg, no cap avall. Dues o tres vegades l'amplada del pa d'arrels.
- Les parets es piquen si han quedat llises. En sòl argilós, una paret brunyida per la pala funciona com un test i l'arrel gira a dins en comptes de sortir.
- El coll de l'arbre, on el tronc passa a arrel, queda al nivell del terra. Enterrar-lo de més és de les causes més freqüents que un arbre vagi llanguint durant anys.
- S'omple amb la mateixa terra que s'ha tret, desterrossada. Omplir el clot de substrat bo crea una illa fèrtil de la qual l'arrel no vol sortir.
- Un escocell al voltant concentra l'aigua de reg on cal en comptes de deixar-la escórrer.
El primer estiu és el que decideix
Plantar a la tardor dona avantatge, no immunitat. Un arbre acabat de plantar continua depenent del reg durant els dos primers estius, fins que l'arrel arriba al terreny del voltant.
La regla pràctica és regar poc sovint i molt cada vegada. Un reg abundant que amari en profunditat obliga l'arrel a baixar; molts regs curts la mantenen en superfície, que és justament on el sòl s'asseca primer. Si has de muntar reg automatitzat, el lògic és deixar previst el degoter de l'arbre nou abans de plantar-lo, no després.
Un encoixinat de restes triturades al voltant del tronc, sense arribar a tocar-lo, manté la humitat, frena l'herba que competeix per l'aigua i suavitza la temperatura del sòl. És de les coses més barates que es poden fer i de les que més es noten.
Quina espècie plantar a Girona?
No hi ha una resposta única, perquè la província no és un sol clima. El que sí que funciona sempre és triar pel lloc i no pel catàleg: quant espai hi ha en alt i en ample, com és el sòl, quina orientació té i de quanta aigua es disposarà.
A l'Alt Empordà la tramuntana condiciona gairebé tot. Un exemplar aïllat i mal ancorat pateix des del primer any, i per això allà té tant sentit plantar en línia o en pantalla, amb espècies que aguantin vent sec i, a prop de la costa, salí. El tutor no és opcional els primers anys.
Al Gironès, amb més jardí urbà i parcel·la mitjana, el problema sol ser el contrari: espai comptat. El que surt més car a deu anys vista és plantar un arbre de port gran a tres metres de la casa o damunt d'una xarxa de sanejament. Abans de decidir l'espècie convé pensar la mida que tindrà adult, no la que té al viver.
I un detall que estalvia disgustos: si has de plantar a prop d'un límit, comprova al teu ajuntament quines distàncies mínimes s'apliquen. És molt més barat preguntar-ho abans que arrencar un arbre fet anys després.
Errors que es repeteixen cada tardor
- Plantar massa fondo, enterrant el coll de l'arbre.
- Deixar el tutor lligat anys de més: el tronc necessita moure's per engreixar i fer-se fort.
- Lligar amb filferro o corda fina, que acaba estrangulant l'escorça.
- No desfer el pa d'arrels quan l'arrel ve enrotllada del contenidor: continuarà girant sobre si mateixa sota terra.
- Adobar fort en plantar, quan el que necessita és aigua i temps.
- Triar un exemplar molt gran pensant que es guanya temps: els de port mitjà solen avançar-los en pocs anys perquè arrelen millor.
I si ja ha passat la tardor?
El final de l'hivern continua sent bona època, sobretot per plantar a arrel nua. A partir d'aquí, com més s'entra a la primavera més es depèn del reg del primer estiu.
Si l'arbre ja està comprat i som al maig, l'alternativa raonable és mantenir-lo al contenidor a l'ombra, regar-lo i plantar-lo a l'octubre. Un arbre esperant en test perd una temporada; un plantat al juny es pot perdre sencer.
Si prefereixes que ho mirem sobre el terreny, a la fitxa de plantació d'arbrat expliquem com treballem i què entra al pressupost.