Quan podar cada tipus d'arbre: guia per estacions
per en Rabie, de RY Forest
La majoria dels arbres de fulla caduca es poden a l'hivern, amb la planta parada; els fruiters admeten a més una intervenció lleugera a l'estiu; les palmeres es netegen quan les fulles ja pengen seques, i les tanques es retallen una o dues vegades l'any en creixement. Podar fora de temps no sol matar l'arbre, però li costa més tancar la ferida i li obre la porta als fongs.
Per què importa tant el moment de la poda?
Cada tall és una ferida oberta. L'arbre no la cura com ho faria una pell: la compartimenta, és a dir, l'aïlla de la resta del tronc amb teixit nou. Per fer-ho necessita reserves i necessita que les condicions no afavoreixin el fong que intentarà entrar per allà.
D'aquí la regla general: es poda quan l'arbre està parat i té reserves acumulades, i s'evita podar quan brota amb força o quan l'ambient és càlid i humit, que és quan hi ha més espores circulant.
Hi ha una excepció que va per davant de tota la resta: una branca seca, trencada o que amenaça de caure es retira el dia que es detecta, sigui l'estació que sigui. La seguretat no espera el calendari.
Quan es poden els arbres ornamentals de fulla caduca?
A l'hivern, amb l'arbre en parada vegetativa. Sense fulles es veu l'estructura sencera i es decideix millor quina branca sobra; a més l'arbre arrenca la primavera tancant els talls amb tota la seva energia disponible.
Val més evitar els dies de gelada forta, perquè la fusta està trencadissa i el tall queda més brut. I hi ha espècies, com l'auró o el bedoll, que sagnen saba abundant si es poden al final de l'hivern: en aquestes és millor avançar la poda o deixar-la per quan hagin brotat del tot.
I els fruiters?
El fruiter té dos moments. La poda principal és la d'hivern, que defineix l'estructura i decideix la càrrega de fruita de l'any següent; la desenvolupem a la fitxa de retall de tanques i poda de fruiters. La d'estiu és lleugera: s'aclareix perquè entri llum i aire a la fruita que ja ha quallat.
Dins de l'hivern convé distingir. Els fruiters de pinyol —cirerer, prunera, albercoquer— són més sensibles als fongs de fusta, així que es prefereixen talls en temps sec i no en ple repòs humit. Els de llavor —pomera, perera— aguanten bé la poda d'hivern clàssica.
Quan es neteja una palmera?
Quan les fulles seques ja pengen i les restes de fructificació pesen. La palmera no es poda per donar-li forma: se li retira el que ja s'ha mort, sense pelar de més el cogoll, perquè aquelles fulles verdes de dalt són les que l'alimenten.
En zones amb morrut roig hi ha un matís important: el tall fresc desprèn una olor que atrau els adults. Per això val més no podar els mesos de més vol de l'insecte i, si s'ha de fer igualment, segellar els talls. Quan la palmera és alta, la feina entra en poda en alçada.
Quantes vegades l'any es retalla una tanca vegetal?
Amb una passada anual en ple creixement n'hi sol haver prou per mantenir la forma. Dues passades —una a finals de primavera i una altra a finals d'estiu— donen un acabat més regular i una pantalla més tancada, i són el més habitual en tanques joves que encara s'estan formant.
Amb les coníferes hi ha un límit que convé conèixer abans de començar: el xiprer i bona part dels seus parents no rebroten des de la fusta sense fulla. Si es retalla més endins d'on hi ha verd, hi queda un forat marró que la planta ja no torna a cobrir. Per això una rebaixa forta es planifica en diverses temporades en comptes de resoldre's en una tarda.
Un últim apunt que s'oblida sovint: abans de retallar convé comprovar que no hi hagi nius ocupats dins de la tanca. En plena primavera és més comú del que sembla.
Calendari resumit
| Tipus | Millor moment | Què evitar |
|---|---|---|
| Ornamental de fulla caduca | Hivern, en parada vegetativa | Gelades fortes i la brotada de primavera |
| Fruiter de llavor | Hivern; aclarida lleugera a l'estiu | Podes severes repetides any rere any |
| Fruiter de pinyol | Hivern en temps sec | Talls grans amb ambient humit |
| Palmera | Quan les fulles seques ja pengen | Pelar el cogoll i podar en ple vol del morrut |
| Tanca i conífera | Una o dues passades en creixement | Entrar a la fusta sense fulla verda |
| Branca seca o perillosa | Tan bon punt es detecta, qualsevol època | Esperar que caigui sola |
On ens ho demanen més
Al Gironès, on l'encàrrec típic és un jardí amb dos o tres fruiters i algun ornamental que se n'ha anat de mida i comença a tapar la llum de la casa: allà la poda és de producció i de convivència amb l'espai alhora.
Al Baix Empordà, amb moltes segones residències, la feina es concentra a l'hivern, aprofitant que el jardí està parat, perquè la casa arribi a la primavera amb tot retallat i al seu lloc.
El que no s'ha de fer en cap estació
Escapçar, és a dir, tallar l'arbre a mitja alçada deixant monyons. És ràpid i barat, i per això se'n veu tant, però l'arbre respon amb un núvol de rebrots febles mal ancorats a la fusta vella. Al cap de pocs anys el problema és més gros que el que es volia resoldre, i a sobre l'exemplar queda deformat per sempre.
- Tallar arran del tronc, arrasant el coll de la branca: és per on l'arbre tanca la ferida.
- Deixar monyons llargs que es podreixen i serveixen d'entrada als fongs.
- Retirar de cop més d'un terç de la capçada en un sol any.
- Fer servir eina sense desinfectar entre arbres quan n'hi ha algun de malalt.