Com recuperar una gespa amb clapes abans de la primavera

Per què queda la gespa amb clapes?

Abans de comprar llavor convé saber què l'ha espatllada, perquè si la causa continua allà la clapa torna. Aquestes són les quatre raons que més veiem:

• Feltre: una capa de restes seques entre l'herba i la terra que impedeix que l'aigua arribi a l'arrel. Es nota en trepitjar, el sòl fa d'esponja.
• Reg mal repartit: un aspersor desviat o un sector amb menys pressió deixa zones que reben la meitat d'aigua que la resta.
• Sega massa baixa: rapar la gespa la debilita i deixa el sòl exposat, que és quan entren les males herbes.
• Pas continu: el camí que tothom fa per anar a la piscina compacta la terra i allà no hi creix res per molt que resembris.

També hi ha causes puntuals, com l'orina de gos o l'ombra d'un arbre que ha crescut. L'ombra té una solució diferent: hi ha varietats que l'aguanten molt millor que d'altres.

Per què fer-ho abans de la primavera?

Perquè la llavor necessita temperatura suau i humitat per germinar i després diverses setmanes per fer arrel. Si es resembra al final de l'hivern, l'herba nova arriba a la primavera ja assentada i aprofita els mesos bons.

Resembrar al maig o al juny significa demanar a una planta acabada de néixer que aguanti el primer cop de calor, i això obliga a un reg molt alt per a un resultat pitjor. La tardor és l'altra bona finestra de l'any.

El procés, pas a pas

• Segar més baix de l'habitual i retirar totes les restes, perquè el que vingui després arribi al sòl.
• Escarificar: la màquina fa talls verticals i arrenca el feltre. Deixa la gespa amb mal aspecte uns quants dies; és normal.
• Airejar si el sòl està compactat, extraient petits cilindres de terra perquè hi entrin aigua i aire.
• Resembrar sobre les clapes i, si la gespa està molt clara, sobre tota la superfície.
• Encoixinar amb una capa fina de sorra o mantell que tapi la llavor i mantingui la humitat.
• Adobar i regar curt i sovint fins que germini; després, espaiar i regar més quantitat cada vegada.

El reg és la meitat del problema

A la majoria de les gespes que veiem amb clapes, el sistema de reg hi té alguna cosa a dir: un aspersor girat cap a la tanca, un sector amb degoters tapats, o una programació que reparteix poca aigua moltes vegades.

Per això la revisió del reg entra a la feina. Mentre la llavor germina cal humitat constant en superfície, però tan bon punt ha arrelat convé tornar a regs més llargs i espaiats, que és el que obliga l'arrel a baixar. Si vols ajustar la instal·lació, ho expliquem a la fitxa de reg automatitzat.

I si la zona és de molta ombra o molt pas?

Hi ha llocs on la gespa natural patirà sempre per molt que es resembri: sota una copa densa, en un passadís estret entre murs, o al camí que es trepitja cinquanta vegades al dia.

En aquests casos val la pena plantejar-se una altra cosa: una varietat d'ombra, un pas de pedra que ordeni el trepig, un parterre en lloc d'herba, o gespa artificial si aquella zona no funcionarà mai. Insistir amb llavor any rere any en un lloc impossible és llençar temps i aigua.

On ens ho demanen més

Al Gironès, amb jardins urbans i d'urbanització on la gespa és la peça principal i es nota qualsevol clapa, la resembra de final d'hivern és un clàssic de cada temporada.

Al Baix Empordà el cas típic és la segona residència: la casa passa l'hivern sense ningú, la gespa aguanta com pot i al març el propietari es troba un jardí per recuperar abans de la temporada. Allà l'eficaç és una posada a punt de cop i després un manteniment per visites.