Què és la franja de prevenció d'incendis i qui l'ha de mantenir

Què és exactament una franja de prevenció?

És una banda perimetral al voltant de l'edificació o del nucli, on es retira la vegetació baixa i s'aclareix l'arbrat. No es tracta de deixar el terreny pelat: es tracta de trencar la continuïtat del combustible, que és el que permet que el foc avanci.

Un incendi forestal es propaga perquè troba material que crema sense interrupció, des de l'herba seca del terra fins a les capçades dels arbres. Si aquella escala es trenca —herba curta, matollar retirat, capçades separades entre si i enlairades del terra—, el foc perd intensitat just on importa.

Per què existeix aquesta obligació?

Per dos motius que van en direccions oposades. El primer és protegir la casa del bosc: una franja neta redueix la possibilitat que les flames arribin a la façana. El segon, menys evident, és protegir el bosc de la casa, perquè molts incendis comencen a la zona habitada i salten al bosc.

Hi ha un tercer motiu molt pràctic: la franja és també l'espai on els bombers poden treballar. Sense ella, defensar un habitatge envoltat de matollar fins a la porta és molt més difícil i més perillós.

Qui l'ha de mantenir?

A Catalunya, el manteniment va a càrrec de la propietat. En una urbanització, això se sol traduir en la comunitat de propietaris per a les zones comunes i en cada propietari per a la seva parcel·la. En una casa aïllada en terreny forestal, en qui n'és titular.

Que l'obligació sigui de la propietat no vol dir que un estigui sol: els ajuntaments solen tenir identificades les zones afectades i poden indicar què correspon exactament a cada parcel·la. Molts avisen cada temporada i alguns ofereixen suport o campanyes conjuntes.

L'amplada de la franja, els terminis i les condicions concretes depenen de la classificació del sòl i de la situació de cada nucli, així que el primer que convé fer és preguntar a l'ajuntament què s'aplica al teu cas. No és el mateix una urbanització consolidada que una casa solta enmig del bosc.

Què implica a la pràctica?

La feina té diverses parts, i no totes són esbrossar:

• Retirar el matollar i la vegetació baixa de tota la banda.
• Aclarir l'arbrat, deixant els peus més separats entre si en comptes de talar-ho tot.
• Podar les branques baixes perquè el foc del terra no trobi per on pujar a les capçades.
• Mantenir l'herba curta, sobretot en arribar l'estiu.
• Treure les restes de la finca o triturar-les, perquè una pila de branques seques és exactament el que es volia evitar.

Aquesta última part s'oblida sovint. Esbrossar i deixar el material amuntegat en un racó no resol el problema: només el concentra en un punt. Les sortides raonables són a gestió de residus forestals.

Quan convé fer-la?

Abans que comenci la temporada de risc. El final de l'hivern i la primavera d'hora són la millor finestra: la vegetació encara no ha crescut del tot, el terreny es treballa bé i s'arriba amb marge a l'estiu.

Deixar-ho per al juny o el juliol complica les coses per partida doble. La vegetació ja és alta i seca, amb la qual cosa hi ha més volum per retirar, i a més en aquells mesos hi ha restriccions a l'ús de maquinària que pugui generar espurnes en terreny forestal.

On ens ho demanen més

A la Selva, la comarca amb més urbanització dispersa dins de massa forestal de tota la província: allà la franja no és un tràmit anual, és la diferència entre tenir marge o no tenir-ne.

Al Baix Empordà, amb urbanitzacions de costa envoltades de pinedes i moltes cases buides entre setmana, on el problema afegit és que no hi ha ningú per veure com es tanca la parcel·la de brossa fins que arriba l'estiu.

I si no es manté?

Més enllà que l'incompliment pot tenir conseqüències administratives, el motiu de pes és un altre: una parcel·la sense franja és un punt feble per a tota la zona, no només per a qui hi viu. En una urbanització n'hi ha prou amb unes quantes parcel·les descuidades perquè la feina de la resta perdi bona part del seu efecte.

Per això, quan l'encàrrec el coordina la comunitat sencera en comptes d'anar parcel·la a parcel·la, sol sortir millor de preu i, sobretot, no hi queden forats.